Free CSS Menus by Css3Menu.com

 


PROJECTE SOCC


El Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) és un projecte impulsat des de l'Institut Català d'Ornitologia amb l'objectiu de conèixer les tendències temporals de les poblacions d'ocells comuns a Catalunya, factor essencial per poder determinar l'estat de conservació de les diferents espècies i dels seus hàbitats. El SOCC és obert a tots els ornitòlegs que vulguin participar-hi mitjançant la realització d'un senzill itinerari de cens.


El SOCC és un projecte de l'ICO coordinat amb l'ajut del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

Projecte SOCC
Coordinació:
Sergi Herrando
ICO-Oficina Tècnica
Girona 168, entresol 5a
08037 Barcelona
Tel: 93 458 78 93
ornitologia@ornitologia.org

Introducció
Possiblement, una de les preguntes més habituals que es plantegen els ornitòlegs és si una espècie determinada és més o menys abundant ara que abans. La resposta a aquesta pregunta, generalment inabordable sense un seguiment metòdic al seu darrere, és un dels aspectes més importants a l'hora de determinar l'estat de conservació de qualsevol espècie. L'única manera de tractar aquesta qüestió és engegar un sistema de seguiment mantingut en el temps, que consideri quantes més espècies i ambients millor, i que aporti dades en quantitat i qualitat suficient per poder analitzar les tendències temporals de forma rigorosa (Greenwood 1999). A la vegada, el reconegut paper dels ocells com a indicadors ambientals permet que el seu seguiment esdevingui també una eina de gran utilitat per conèixer l'estat de conservació dels ambients on viuen (Furness & Greenwood 1993).

Els britànics van ser uns dels pioners en el seguiment de les poblacions d'ocells i l'any 1962 van iniciar el Common Bird Census (CBC), un sistema que ha perdurat fins als nostres dies i que utilitza el mètode del mapeig de territoris. Amb el temps, però, es van anar evidenciant les limitacions del mètode quant a cobertura del país i nombre d'espècies adequadament monitoritzades, així que, l'any 1994 va començar un nou programa de monitoratge, el Breeding Bird Survey (BBS). Molt més senzill que el CBC, aquest programa es basa en la realització de 2 transectes amb d'1 km cadascun. El programa ha adquirit una gran popularitat i actualment ja hi ha més de 2000 ornitòlegs col·laborant-hi (Noble et al. 2001).

De forma similar, l'any 1969 els suecs van establir un programa semblant al CBC en el què, una vegada més, es va fer manifesta la problemàtica del mapeig de territoris, un mètode realment poc eficient. Per corregir aquest problema, l'any 1975 van introduir un nou programa basat en una ruta que contenia 20 censos puntuals de 5 minuts. Els resultats del nou mètode van ser millors que el primer però tenia un problema greu: al no seleccionar zones de mostreig prioritari, el seguiment va quedar molt esbiaixat en favor dels hàbitats més diversos de la meitat sud del país. Finalment, i per mirar d'arranjar aquesta manca de representativitat territorial, l'any 1996 es va iniciar el darrer programa de seguiment, basat en la determinació de quadrícules a mostrejar des de la coordinació del projecte. A més, no només es va canviar el disseny, sinó també el mètode, i s'optà per transectes per la seva major eficiència respecte els puntuals.

Tal com passa al Regne Unit i Suècia, els finlandesos també duen a terme simultàniament diversos programes de seguiment (Koskimies & Väisänen 1990). En temporada de nidificació fan mapeig de territoris (des de 1987) per espècies i hàbitats específics i, com a sistemes d'àmplia cobertura territorial, combinen puntuals (des de 1984) i transectes (des de 1978, però amb alguns transectes fets ja als anys 40). El seguiment hivernal es fa amb transectes de 5-10 km i es va iniciar l'any 1957.

Progressivament, altres països s'han anat incorporant al seguiment d'ocells comuns: Estònia (censos puntuals, des de 1983), Països Baixos (mapeig de territoris, des del 1984), Alemanya (mapeig de territoris i censos puntuals, des de 1989), Polònia (transectes, des de 2000), França (censos puntuals, des de 2001), etc.

A l'Estat Espanyol es porta a terme un seguiment d'aquestes característiques des de 1996: el SACRE (Seguimiento de Aves Comunes Reproductoras en Espanya). En aquest programa els censos consisteixen en el mostreig de quadrícules UTM 10x10 km mitjançant la realització d'un mínim de 20 estacions d'escolta puntuals, separats entre elles 1 km (SEO/BirdLife 1996-2000).

Fora d'Europa, cal destacar el seguiment dels ocells comuns que es realitza als EEUU i al Canadà. El North American Breeding Bird Survey (BBS) es va iniciar el 1966 i consisteix en la realització de 50 censos puntuals de 3 minuts de durada cadascun, al llarg de rutes d'uns 40 km (Peterjohn et al. 1996). Actualment hi participen més de 2500 ornitòlegs.

Com es pot veure en aquest breu repàs, no hi ha un únic mètode per censar ocells (Bibby et al. 1992) i, lluny d'existir-ne un d'ús generalitzat, cada país ha adoptat el que ha considerat que s'adaptava millor a les característiques del seu territori. De fet, L'EBCC (European Bird Census Council) ha estat estudiant els "pros" i "contres" d'iniciar un mètode comú per tot el continent i s'ha arribat a la conclusió que sembla millor que cadascú apliqui el mètode més adient per les seves particularitats i que l'esforç es destini a la trobar mètodes que permetin l'anàlisi conjunt de les dades generades pels diferents sistemes (Van Strien et al. 2001).

A l'Institut Català d'Ornitologia hem estat mesos discutint amb experts en la matèria sobre quin havia de ser el disseny i la metodologia òptims d'un programa de seguiment que ens permetés determinar les tendències poblacionals dels ocells comuns a Catalunya. El producte final d'aquest treball és el programa SOCC (Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya), inspirat en bona mesura en els sistemes de seguiment més recents de britànics i suecs però incorporant tot allò que podia aportar aspectes d'interès de qualsevol altre programa de seguiment d'ocells, tant a escala nacional com local.

Objectius


El programa SOCC té com a principal objectiu conèixer les tendències temporals que es produeixen en l'abundància dels ocells comuns a Catalunya, factor essencial per poder determinar l'estat de conservació de moltes espècies d'ocells i dels ambients on viuen. El SOCC fa un especial èmfasi en la senzillesa del mètode de cens, però sense deixar d'establir les necessàries pautes d'estandarització que permetin la posterior anàlisi rigorosa de les dades. Tot per aconseguir que el màxim nombre d'ornitòlegs s'engresqui a participar en un projecte amb clares aplicacions en el món de la conservació.


Metodologia


El SOCC es basa en el transecte com a mètode per censar els ocells. Aquest transecte consisteix en la realització, 4 vegades / l'any, d'un senzill itinerari de cens. Durant aquest itinerari, l'observador ha d'anotar tots els ocells que vagi detectant, ja sigui visualment o auditivament, sense haver de separar els contactes en funció de l'edat, el sexe, la distància a l'observador o l'hàbitat.

Disseny i participació

A diferència de la major part dels sistemes de seguiment, el SOCC no només pretén determinar les tendències temporals de les poblacions d'ocells nidificants, sinó també de les hivernals. Per aquesta raó, es realitzen 2 censos durant l'estació reproductora (el primer de 15 d'abril a 15 de maig i el segon de 15 de maig a 15 de juny) i 2 durant la d'hivernada (el primer durant el mes de desembre i el segon durant el gener).
El SOCC pren les quadrícules UTM 10x10 km com a base per determinar les zones de mostreig, és a dir, per situar adequadament els itineraris en el territori. Com la majoria dels programes de seguiment, el SOCC estableix una sèrie de quadrícules de mostreig prioritari per garantir una bona representativitat de les principals regions ornítiques de Catalunya (alta muntanya, muntanya mitjana, mediterrània, estèpica i zones humides) (Figura 1). Però, tot i aquesta selecció de mostrejos prioritaris, la zona on es fa l'itinerari la tria el propi col·laborador, que pot escollir dues modalitats d'implicació en el projecte: 1) fer un cens prioritari (és a dir, triar una quadrícula prioritària i fer l'itinerari a la regió ornítica assignada per aquella quadrícula) o 2) fer un cens no prioritari (a una quadrícula prioritària però fora de la regió assignada, o bé a qualsevol altra quadrícula de la geografia catalana).



Quadrats de mostratge prioritari del SOCC. Per veure el mapa amb el codi de cada quadrícula fes clic aquí (fitxer PDF, 65Kb).

Participar en el SOCC és formar part d'un dels principals programes de seguiment de avifauna a Catalunya. La col·laboració dels ornitòlegs catalans és essencial per arribar a conèixer l'estat de conservació de les diferents espècies i dels ambients on viuen. Però, a més, el SOCC és una eina útil per treballar a nivell local, de tal forma que tots podreu conèixer quins canvis es produeixen al llarg del temps a la zona on heu situat el vostre itinerari i comparar-la amb tendències d'abast més ampli, que s'analitzaran des de l'Oficina Tècnica de l'ICO i que sempre tindreu a la vostra disposició.

El SOCC inicia el seu camí la primavera del 2001. Per començar a participar en el programa SOCC, només cal que us penseu on voleu fer l'itinerari i us poseu en contacte amb el coordinador del projecte Sergi Herrando.

El programa SOCC disposa de 4 fitxes especials per al projecte, una per cadascun dels censos: Primer cens de nidificants, Segon cens de nidificants, Primer cens d'hivernants, Segon cens d'hivernants. Us podeu descarregar les fitxes amb format PDF clicant a l'enllaç corresponent

Les fitxes han estat dissenyades per anotar, seguint unes pautes comunes, tota la informació d'interès que cal obtenir durant el cens.

Les instruccions, mapes i fitxes del SOCC estan en PDF; si no tens lector de PDF pots baixar-te'l gratuïtament clicant aquí.

Reports anuals

Podeu conèixer els resultats del Projecte SOCC, consultant els reports que anualment publica l'Institut Català d'Ornitologia.

Us podeu descarregar els reports clicant a l'enllaç corresponent:


Bibliografia
Van Strien, A.J., Pannekoek, J., & Gibons, D.W. 2001. Indexing European bird population trends using results of national monitoring schemes: a trial of a new method. Bird Study 48, 200-213.

Bibby, C.J., Burguess, N.D. & Hill, D.A. 1992. Bird Census Techniques. Cambridge Univ. Press. Cambridge.

Furness, R.W.& Greenwood, J.J.D. 1993. Birds as monitors of environmental change. Chapman & Hall. London.

Greenwood, J.J.D. 1999. Why conduct bird census and atlas work in Europe? Vogelwelt 120, Suppl.: 11-23.

Noble, D.G., Raven, M.J. & Baillie, S.R. 2001. The Breeding Bird Survey 2000, Report Number 6. BTO Research Report Number 265.

Koskimies, P. & Väisänen, R.A. 1990. Monitoring Bird Populations: A manual of Methods Applied in Findland. Zoological Museum. Finnish Museum of Natural History. University of Helsinki.

SEO/BirdLife. 1996-2000. Seguimiento de Aves Comunes Reproductoras en España. Programa SACRE. Informes 1996-2000. SEO/BirdLife. Madrid.

Peterjohn, B.G., Sauer, J.R. & Link, W.A. 1996. The 1994 and 1995 Summary of the North American Breeding Bird Survey. Bird Populations 3:48-66.

Podeu demanar qualsevol d'aquests treballs a l'Oficina Tècnica de l'ICO.



Cannirus Net        Contacte:Agnes