Matagalls Montserrat 2014

El dissabte 20 i diumenge 21 torno a la Matagalls Montserrat. Aquesta vegada no vaig sol, el meu nebot Andreu també la vol fer.
Tinc molts dubtes aquesta vegada. He fet poc quilometratge degut a problemes amb els bessons, i quan els havia solucionat em vaig torçar el peu. Havia fet dues sortides llargues, i tot i no tenir el peu al 100%, no m’havia portat problemes.
El dissabte pel matí anem a Collformic el Joan, la Sofia, l’Andreu i jo. La Balbi, la xicota de l’Andreu, vindrà més tard ja a Sant Llorenç Savall. Aquest any portem dorsal, sembla que per evitar els que no s’han inscrit i aprofiten els avituallament, però per lo vist no ha servit de molt. L’espera es fa llarga ja que sortim dels últims. Al final el material que portaré serà:
– Pantalons Kalenji
– Samarreta tècnica de quechua màniga curta.
– Mitjons Lurbel
– Mizuno Cabrakan 5 de zapatilles.
– Motxilla Salomon Agile amb 2 bidons
– Paravent impermeable i una armilla càlida.
– Buffs
– Bastons plegables.
– Barretes, gels i fruita seca
– Com a gps el Suunto Ambit 2
Sortim a les 17h 29′ i comencem a caminar ràpid per aprofitar el bon camí que hi ha al principi i mirar d’arribar a Aiguafreda abans no es faci de nit. El pla de la Calma son petits tobogans que deixen caminar ràpid. Arribem al primer control en 1h 14′, un temps com l’any passat.
Comença la baixada a Aiguafreda per una pista que es fa molt llarga i on has de vigilar perquè hi ha molta pedra. Vaig amb compte perquè no estic segur amb el peu que em vaig torçar. El ritme de baixada és bo i aconseguim arribar a Aiguafreda abans no es faci de nit. Travessem el poble i a la sortida hi ha l’avituallament. Aquí no parem gaire però es produeix un fet que canviarà tota la marxa. Bec aigua que em senta fatal i em donarà molts problemes. Pel que he vist a molta gent li va fer mal aquesta aigua, encara que no recordo que tingués mal gust. Sortim camí dels cingles de Bertí i l’Andreu es posa música i tira endavant. Jo sé que no es el moment de gastar forces i decideixo anar a un ritme que em sigui molt còmode. Fins al control 2 em passa tothom. Una autèntica riuada de gent m’avança però sé que és el millor per a mi. Arribo al control 2 en 3h 38′.
A partir d’aquí es suavitza la pujada per a tornar a pujar en un tram final en corriol on no em sento gaire segur. Tinc por de torçar-me el peu i a més estic marejat. No em trobo gens be però ja vaig trobant bona part de la gent que m’avançava al principi de la pujada. Tots aquests corriols els faig amb molt de cuidado per a no torçar-me el peu. Abans d’arribar al control 3 en un tram una mica tècnic es forma un petit embus i veig a l’Andreu. Arribo al control 3 amb 5h 27′ i allà hi trobo l’Andreu.
Comença una petita pujada que ens portarà al segon avituallament al coll de Poses. Hi ha molta gent. Em trobo malament i bec una mica de caldo, menjo platan i agafo aigua. No hi ha pràcticament res al avituallament. Ni un entrepà. És el primer any que em trobo amb això. No vull res més, del poc que hi ha tot em fa fàstic. L’Andreu comença a estar cansat i sembla que no vulgui continuar però ens posem en marxa abans no es refredi el cos. La pujada al coll de Matafaluga es fa per una pista llarga però on el desnivell s’alterna amb zones de descans. És de molt bon fer i aviat arribem al control 4 en 7h 29′ uns 10′ més que l’any passat.
Una mica més de pujada per corriol i arribem a la pista que ens portarà a Sant Llorenç Savall. L’Andreu dona senyals d’estar força tocat i li costa tirar, jo segueixo marejat. Es fa llarga però al final arribem a Sant Llorenç Savall on ens trobem la Balbi, en Joan i la Sofia. Molt tentador quedar-se aquí amb la família i això ho fa l’Andreu. Jo vaig directe a la coca cola i a un entrepà a veure si em senta be. Tinc que menjar, porto 46 km i no he menjat pràcticament res. Sembla que em senta be però no deixo d’estar marejat. Al menys de moment no he tingut vòmits. No vull refredar el cos i segueixo ja que, tret dels problemes a la panxa i un principi d’esborrar-me al entrecuix, no tinc res d’importància que no sigui el típic mal de cames a aquestes alçades. Només sortir passem per un mas on sempre hi ha porrons i diferents coses per avituallar-te. És d’agrair, però no m’hi paro ja que no estic be. Aquí, suposo per l’estona de la parada a l’avituallament, la gent va molt abrigada. Jo vaig màniga curta i no sento fresca, a més hi ha gent que va sense mànigues. A aquestes alçades amb el cansament hi ha sempre diferents maneres de reaccionar a la fresca. Poc a poc vaig fent i després de 2 puja – baixa arribo al control 5 amb 10h 37′ uns 12′ més que l’any passat.
Sortint del control em plantejo menjar alguna cosa però estic una mica marejat i no em be de gust res. Segueixo la pista que ens porta a la riera de les arenes i després d’una bona estona de donar voltes enfilem la pujada. És una pujada per pista que es fa molt llarga. Vaig passant gent i d’altres em passen. El meu ritme és lent per a poder arribar en condicions, però la pujada mai s’acaba. Trobo gent que no pot més i es para a dormir o descansar una estona. Per fi arribo a un dipòsit i allà comença una lleugera baixada que es transforma ràpidament en pujada abans d’arribar al control 6 on hi arribo en 12h 28′ uns 8′ que l’any passat.
Aquí sembla que ja has fet la pujada però no, de cop be una pujada de menys d’un km però amb molt desnivell i plena de pedres. Fa molt mal en l’aspecte psicològic doncs penses que ja ja s’ha acabat la maleïda pujada per pista. Aquí anem tots en fila i no tinc cap problema per anar seguint el ritme. Em sento prou be per aquestes alçades. Arribo al avituallament de Matadepera i trobo molta cua per agafar aigua ( un fet que ha estat habitual aquest any ) i com que tinc els “suporters” agafo un donuts i un café i anem al cotxe a omplir d’aigua els bidons. En aquest avituallament es on es veu més gent perjudicada. No em sento especialment cascat, només l’esborrat que s’ha agreujat, i surto direcció al collet de Queixal, una pujada que mai em senta be. Se’m fa llarga i pesada, però aquest any es produeixen dos fets que suposo m’han ajudat molt: he menjat poc al avituallament i surt el sol. Quan surt el sol sempre tens una pujada en la moral i em trobo molt be en tota la pujada. No bec ni menjo res fins arribar al control perquè em sento be i no necessito líquid a aquestes hores, però sé que hauré de fer-ho i tal i com tinc la panxa em portarà problemes. Arribo al control 7 en 14h 28′ només 7′ més que l’any passat.
Bec una mica d’aigua i m’adono que em mareja i li costa de posar-se be. Sé que em costarà menjar i beure tal i com em trobo. El camí fins al següent control passa majoritàriament per camins on has d’anar al ritme dels altres. Em trobo be i com que és baixada evito beure. Arribo al control en 15h 38′ uns 14′ més que l’any passat.
Sortint del control tinc que beure aigua ja que be una pujada i em senta molt malament. Estic molta estona que no sé si acabarà sortint. Però faig la pujada força còmode al ritme dels altres per corriol i arribo al avituallament de Vacarisses on em retrobo amb els meus “suporters”. Menjo una mica i bec. Hi ha un participant que l’estan atenent en una ambulància i sembla que no està gaire be. Em poso més vaselina. Estic uns 10′ en total i enfilo direcció les urbanitzacions de Vacarisses. Després de travessar la via del tren i uns quants carrers, arriba una pujada on al final, i abans de Monistrol, hi ha el control 9. Torno a beure i tardo molt a treure’m les ganes de vomitar. Arribo al control 9 en 17h 23′ 1′ menys que l’any passat.
Baixo a Monistrol em paro a la font i bec força aigua, em senta malament però ara tindré que beure molt sovint per la pujada que tinc al davant. El camí de pujada és estret i decideixo parar-me sovint a beure i fins que no tingui l’aigua assimilada no seguiré. Sé que això vol dir que tardaré una hora més del que tardaria en condicions normals. Estic satisfet d’haver arribat aquí per sota el temps de l’any passat, encara que sigui 1′, però ara toca posar seny i arribar a dalt sense jugar-me el físic. Vaig parant i deixant passar gent mentre bec i arribo al control 10 i últim en 18h 15′ uns 10′ més que l’any passat.
Aquí comença un tram dret per corriol on tinc que parar molt i perdo molt de temps. A més tinc la mala sort de coincidir amb un marxador que està vomitant. No té res a dintre però està treien el poc que li deu quedar. Això encara empitjora el meu estat, però de la manera que ho faig no tinc ganes de vomitar. L’aniré trobant 4 o 5 vegades fins a dalt. La pujada és molt lenta i abans d’arribar a unes escales trencades que hi ha abans de sortir a les del Monestir, paro i prenc un gel. Al meu costat una noia ho està passant molt malament i plora. El gel se’m posa be i puc anar pujant sense problemes, l’esborrat és el que em fa més mal. Comencen a caure gotes i està refrescant, això és molt bona notícia i decideixo no posar-me el impermeable ja que em couré dintre. Quan surto a les escales que baixen del Monestir a la Cova aprofito un raser per trucar a casa. No tinc cap pressa. El temps no m’importa gens. Em trobo al “suporters” que m’animen els últims metres i per fi la catifa vermella.
Al final han estat 19h 51′. Li sobre una hora però molt satisfet que en un any complicat l’hagi pogut completar. Agraeixo i molt tot el suport rebut per part d’en Joan, la Sofia, la Balbi i l’Andreu. ha de ser molt dur estar tota la nit sense quasi be dormir esperant que hi arribi jo.

Lesió

Aquesta setmana passada ha estat una mica estranya. Vaig començar la setmana anant a caçar bolets. S’ha d’aprofitar quan surten i a més es fa desnivell.
El divendres vaig poder combinar-ho tot i sortir a fer una tirada llarga. La idea era pujar al Moixer com a desnivell i després buscar opcions per a fer uns 40 km. Tot anava be, poc ritme però be, fins que després del Santuari de les Salines, quan pujava al coll dels Pous comença una tempesta. No era una bona idea anar a dalt amb l’aparell elèctric que hi havia. Decideixo baixar a la Vajol i després ja buscaré un recorregut que em permeti completar els km. He fet tota la baixada plovent i quan agafo la carretera que va a Maçanet veig un “oriol”, un bolet que m’>agrada molt, no l’agafo perquè no sé on posar-lo, però començo a mirar si en veig més i efectivament en veig 2 més. Això em descentra del principal, estic trotant a estones, i patam em giro el peu amb un dolor molt fort. M’adono que m’he fet mal però que no m’he trencat res. Valoro com estic i decideixo trucar que em vinguin a buscar, estic a prop de casa , per a no forçar el peu.
El peu ha acabat ben inflat i “blau” i de moment no sembla que tingui res d’importància però em deixa al menys aquesta setmana sense fer res. No puc culpar a la mala sort ja que ha estat un error meu, però fa mal just quan començava a sentir-me be. Vaig fer 26 km i no tenia cap problema per a fer els 40 km.
Ara toca esperar que no s’allargui la lesió i em doni temps a fer alguna tirada llarga abans de la Matagalls.
Km 26
Temps : 5h 30′
Desnivell +: 1100 m

WP_20140823_002[1]

No tinc sort

Aquesta setmana passada per primera vegada tenia un dia, el dimarts, que m’ho vaig poder combinar i podia sortir a fer una tirada llarga. Però no tinc sort i vaig agafar un virus d’estiu que em va donar febre i gastroenteritis. Em va deixar fet pols i no vaig poder sortir doncs durant 2 dies, un d’ells el dimarts. Però no queda més remei que agafar-ho be.
El divendres, festa de poble, vaig sortir a provar amb una tirada amb una mica de desnivell. Vaig pujar des de Darnius al Moixer ( on estan els repetidors de les Salines ). No vaig tenir massa problemes amb el cardio, be de pulsacions, però si amb les cames. El temps que vaig trigar per pujar, ni bo ni dolent: 3h 45′ fins el cim, que són 16 km i 1300+. La bona notícia és que vaig arribar encara amb moltes forces. Després la baixada fins a Maçanet de Cabrenys si que va ser agònica. Molt mal de cames. Ho vaig passar francament malament, sense quasi poder trotar. Però al final content de tornar a fer desnivell, encara que fos per un dia.
Resum setmana
Distància : 60 km
Temps : 11h 30′
Desnivell : 2000 m

Tornant a començar

Després d’un autèntic calvari amb el bessó dret , sobretot, sembla que amb l’acupuntura s’ha solucionat el problema. Ara toca anar agafant la forma i mirant de perdre els quilos que he guanyat. M’agradaria fer la Matagalls – Montserrat, i ho intentaré, però tinc els meus dubtes que arribi amb prou quilometratge. Em tocarà patir molt ja que només tinc 6 setmanes ( la última ja no la compto ) per a fer quilòmetres i desnivell.
Aquesta ha estat la meva primera setmana i jo diria que el que la defineix és mal de cames, per la inactivitat , i falta de fondo.
Distància : 61 km
Temps Total : 11 hores
Desnivell : 1500 m
La veritat és que no he volgut començar amb desnivell, però els números no són gaire esperançadors. La setmana que be intentaré començar a posar una mica més de desnivell.
Miraré d’anar-ho posant al blog, a veure si el mantinc al dia i em motivo.

Poc a poc

No sembla que la cosa hagi millorat gaire. A la que troto em fa mal des del taló fins el bessó de la cama dreta. No puc fer tirades llargues caminant perquè no tinc temps i per tant toca fer petites sortides, unes caminant i les altres trotant, segons respongui la cama. És un escenari que em fa preveure que aquest any poca cosa podré fer. Em conformaria en deixar enrere aquesta lesió i poder tornar a fer més quilometratge, però ja veurem com evoluciona tot.

2014

El 2013 no ha estat un bon any físicament parlant. Després de la Matagalls em vaig fer una estrebada muscular que ajuntat amb l’al·lergia em va portar a parar del tot. Després d’impaciència meva ha fet que la cosa  duri fins ara. Ara he començat a caminar només i fer sortides curtes com a inici.
Sempre que comença un any em faig els propòsits de marxes, objectius i projectes personals. Aquesta vegada tot és diferent. De moment començo de zero i tinc que fer quilòmetres poc a poc. Perdre el pes que he guanyat i aconseguir fer els mateixos temps de fa 2 anys en les rutes que tinc com entrenament són l’únic objectiu per al 2014. No planifico cap marxa, encara que segurament m’agradaria repetir la Matagalls amb el meu nebot si te sort al sorteig, ni cap projecte. Potser fer algun canvi en el mètode d’entrenament, agafar més la btt , i mirar de ser més regular en el quilometratge al llarg de l’any sigui el més important.
Intentaré ser més constant en el blog com a estímul del dia a dia, sobretot ara que cada sortida és un martiri pel meu estat físic. De fet vaig començar l’any amb una sortida de prop de 20 km el dia 1 ( Darnius – Tapis ) que vaig completar be, encara que les cames i el motor noten molt les pujades

Matagalls Montserrat 2013

El dissabte 14 de setembre  torno a la Matagalls Montserrat. Aquest any amb pocs quilòmetres, sobretot els de les tirades llargues, i molts dubtes de com sortirien les coses. Sortim de casa a les 10  del matí amb el meu nebot i el meu cunyat , que em faran el seguiment, i arribem a Collformic a les  12 del migdia. Aparquem en una ombra  i anem a buscar el full de ruta i la samarreta. Hi ha poc ambient però van arribant cotxes amb gent que , com nosaltres, es quedaran esperant la sortida. La sensació que tinc no és bona per la falta de quilometratge però de confiança en fer-la perquè conec la marxa i el que tinc que fer per acabar-la. Dinar lleuger, una migdiada i em preparo per la sortida. Sobre el material  només tenia dubtes en les zapas, si trabuco o cabrakan , i al final el que he triat es:

  • zapas Asics fuji trabuco.
  • Pantalons curts Quechua amb butxaques.
  • Samarreta màniga curta + manguitos per si fa fred.
  • Una tèrmica.
  • Un paravent / impermeable.
  • Motxilla Salomon Agile 17.
  •  Per menjar entre avituallaments: Gels High5 , barretes, gominoles amb gel de powerbar , fruit secs i un parell de mini entrepans.
  • Frontal peltz Myo RXP.
  • GPS Suunto Ambit 2.
  • Bastons.

A la sortida puc parlar amb el Xeix un habitual de les caminades de resistència i que porta els pals plegables, amb un invent seu per poder-los portar sense que molestin quan no els vols fer servir. M’graden aquests pals ja que jo sempre en porto, però a vegades m’agradaria plegar-los i no fer-los servir en algunes baixades.

Control 1 Km 7’9
La sortida com sempre a l’hora en punt i pel camí que ens porta a creuar la carretera i enfilar el pla de la calma. Al principi hi han unes pujades que juntament amb el sol fan que començi a suar. El ritme que porto és baix però la gent va molt forta,sense tenir en compte que queda molta marxa. No em sento còmode però arribo al primer control en 1h 15′ més o menys com l’any passat.

Control 2 Km 20’4
Toca fer una llarga baixada fins Aiguafreda per pista que es fa molt llarga i pesada. Intento trotar una mica però m’adono ràpid que no serà bo ja que les forces són poques i les tinc que gestionar. A Aiguafreda al avituallament menjo poc, be una pujada i no em convé, però bec isotònic i omplo els bidons d’aigua. La pujada als Cingles de Bertí comencen malament amb les pulsacions a dalt de tot i anant molt lent. Sé que no em convé perquè estic deixant moltes forces però no puc fer res. Vaig sempre a dalt de pulsacions. Arribo al control en 3h 30′ uns 6′ més que l’any passat.

Control 3 Km 28’8
Surto del control em prenc un gel per veure si agafo forces i puc baixar les pulsacions, però no hi ha res a fer. Lent i alt de pulsacions. Aquest any han tret el pas per un camí que l’any passat va provocar cues molt llargues i això fa que tot hagi anat millor però menys divertit. El fet de sortir dels primers fa que vagi sempre amb molta gent i a estones fins i tot allò semblen les rambles. Van passant corredors i molts “fantasmes” que no saben el que es l’educació ja que una mica més i vaig per terra per voler-me passar un d’ells per un lloc que no tocava. I total per trobar-lo uns minuts més tard caminant. Arribo al control en 5h 21′ uns 6′ menys que l’any passat més que res per la cua que vaig fer llavors.

Control 4 Km 37
Ens queden un parell de km per arribar al segon avituallament on només arribar hi ha cua per agafar aigua. I això que hi han 5 aixetes. Però omplir els camels és lent. Es comença a veure molta gent amb problemes musculars. Jo tinc les cames que em fan mal ( no sé encara perquè a aquestes alçades ) i la planta del peu molt sensible. Les trabuco han evolucionat a més tècniques i les trobo molt toves i sento totes les pedres. No ha sigut una bona elecció. Menjo i bec amb tranquil·litat però sense perdre gaire temps surto del avituallament per pujar al coll de matafaluga per una pista llarga però no gaire exigent. Vaig molt lent però vaig be de pulsacions i això em tranquil·litza. Arribo al control en 7h 18′ uns 4′ més que l’any passat.

Control 5 Km 51’3
Després del control pugem un a estona fins arribar a una pista que ens ha de portar a Sant Llorenç Savall el tercer avituallament i on trobaré el meu nebot i el meu cunyat. Decideixo que canviaré les zapas i em posaré les Mizuno Cabrakan a veure si milloro de la plata del peu. El ritme de baixada el faig molt còmode i amb pulsacions baixes,el que m’anima una mica. Arribo a Sant Llorenç Savall i com sempre a l’avituallament es comencen a veure molt marxadors amb problemes. Sobretot els que han portar ritmes molt alts, per sobre les seves possibilitats. Faig el canvi de zapas i surto molt recuperat i amb ganes d’afrontar aquesta segona part de la marxa, més exigent que la primera pel que fa al desnivell. Després d’un parell de pujades arribo al control en 10h 24′ uns 3′ minuts menys que l’any passat.

Control 6 KM 59’2
Ara toca el pas per la ribera on vaig sol i m’imagino que ja deuen haver passat tots els corredors. La pujada fins Matadepera és fa ara per una pista que no s’acaba mai. El camí que abans es pujava era més curt i molt més maco. Però entenc que en un parc millor no trinxar-ho gaire. No s’acaba mai em ratllo una mica. Sé que després del control encara quedarà un tros de pujada abans de l’avituallament. Em va passant gent i començo a patir una mica de son. No ha sigut com altres vegades però saber que hi haurà cafè al proper avituallament m’anima. Al final arribo al control en 12h 20′ pràcticament igual com l’any passat.

Control 7 Km 66’5
El primer tram després del control se’m fa llarg i sembla com si l’avituallament fos més lluny. Símptoma que començo a estar cansat. La bona noticia és que les Cabrakan em van molt be i no tinc problemes amb la plata del peu. Les cames em fan mal, a aquestes alçades ja ho trobo normal, i decideixo prendre un ibu a l’avituallament juntament amb els donuts. Un cop a l’avituallament retrobo a la família que em fa el seguiment. És dur també perquè no els dona temps de dormir gaire entre avituallament i avituallament. Mengo i bec a gust en l’avituallament i segueixo mirant al cel que es poden veure llamps a l’horitzó. Podria ser que ens mulléssim, però això no serà un problema. La travessa a l’urbanització es fa llarga. És molt gran i després encara queden uns quants km fins arribar al collet de Queixal. Les forces ja són justes però les cames han deixat de fer-me mal. Arribo al control en 14h 21′ uns 8′ per sota del temps de l’any passat.

Control 8 km 71’2
Ara toca una llarga baixada que en alguns trams es fa de manera lenta. Vaig en petits grups i molt més còmode un cop han passat els corredors i fantasmes ( be aquests en vas trobant que ja no poden ). Es fa de dia i es pot veure que la tempesta ha marxat i no ens mullarem. Veure ja la muntanya de Montserrat al fons anima. Comences a veure el final, encara que quedin un grapat de km i els últims en forta pujada. Arribo al control en 15h 24′ uns 7′ per sota el temps de l’any passat.

Control 9 Km 78’9
Sortint del control en una baixada estic a punt d’anar per terra. Un marxador ha patinat i una mica més i se’m porta pel davant. Són coses que passen i com que no ens fem mal cap dels dos tirem endavant per afrontar una petita pujada, que aquestes alçades fa mal, abans d’arribar a Vacarisses on hi haurà el darrer avituallament. Al avituallament em retrobo amb els ” suporters” . Deixo el frontal, mengo un parell d’entrepans i afronto els últims km d’urbanitzacions abans de Monistrol on comença la darrera pujada. Vaig fent poc a poc ja que les forces són molt justes i se el que m’espera. Arribo al control en 17h 26′ uns  6′ més que l’any passat però amb poques forces.

Control 10 km 81’6
Toca una baixada fins Monistrol que aquest any faig molt més lenta per reservar les poques forces que em queden. Sé que tocarà tirar de cap aquest any. Arribo a Monistrol on hi ha molt ambient. Molts marxadors aprofiten per fer esmorzars més contundents. Només començar les primeres rampes de la pujada noto que estic buit i serà dur i llarg. Em costa molt arribar al control i ho faig en 18h 6′ uns 9′ per sobre l’any passat.

Arribada Km 84’8
M’ho agafo en calma i vaig deixant passar a la gent. No tiro ni a la de tres. Tot ho haig de fer de cap i vaig molt lent. Visualment veig un marxador davant meu que va a un ritme molt lent i intento no perdre’l de vista. És una manera d’agafar un ritme encara que sigui lent. Però fa ell mateix que jo, anar parant i descansant. Amb tots els treballs arribo al inici de les primeres escales. Fa molta calor i suo molt. Decideixo prendre’m un gel a veure si agafo forces pel darrer tram. Sembla que momentàniament em dona forces. Veig gent que literalment ploren. no sé si d’esgotament o impotència de veure que no poden més. De moment no tinc forces però el cap tira endavant i vaig pujant escales poc a poc. No em sento especialment esgotat però no puc anar més ràpid. Al final arribo a les escales del monestir. La boira i la fresca ens dona la benvinguda. Ja em va be, al menys no suaré el darrer tram. Com sempre molta gent per Montserrat i per fi la catifa vermella i el “pip” del xip que em diu que ja està. Han estat 19h 15′.

He fet la marxa més amb el cap que amb el físic però ha valgut la pena. L’arribada a Montserrat és un moment molt màgic , pel lloc i sobretot pel que significa que has aconseguit. No he tingut cap moment que m’hagi plantejat plegar a pesar que he passat molt km de buidor.
Agrair i molt el seguiment que m’han fet el meu nebot i el meu cunyat. Saber que en els avituallaments trobaràs algú reconforta molt.

Ultima tirada llarga abans de la MM 2013

Només tenia un dia aquesta setmana per a fer una tirada llarga i vaig decidir que,  després d’estar pel Pirineu fent desnivell, tocava una tirada amb quilometratge i menys desnivell.

Surto ja de dia en direcció a Sant Andreu d’Oliveda a agafar el  GR11. Vaig a bon ritme i provo a les baixades de trotar una mica. No em  sento còmode però el ritme és l’esperat. Arribo a Sant Andreu amb 1h 50′, uns 10km i 400 + ,  i faig una parada..

Agafo el GR11 i a la primera pujada noto que estic molt pesat. Faig una baixada i després be una pujada que és molt dreta, uns 150+ en un quilòmetre, i allà se’m disparen les pulsacions però vaig fent. Em prenc un gel i sembla que dona els seus fruits. El camí és maco i vaig fent pujada, amb alguna petita baixada, molt lent però constant fins que arribo a la Trilla on hi ha un camí que va al Fau i té unes vistes molt maques. Començo a notar molt dolor a les cames i no ho entenc perquè el quilometratge que porto no és gaire alt com perquè em facin mal. Intento caminar a bon ritme però em costa molt pel mal que em fan les cames. Faig la baixada fins Albanyà  com puc. Són 24 km en 4h 50′ i calculo uns 1100 +. Vaig a la font de la plaça i en una ombra m’hi estic una bona estona menjant el que porto i bevent amb tranquil·litat. Em fa mandra però haig de seguir. Decideixo fer el camí de tornada més còmoda que puc ja que  fa calor i les cames em fan molt mal. Carretera fins Sant Llorenç, on tronaré a tenir aigua, i després per pista fins la presa del pantà. És un tram de carretera que no em fa res fer-lo perquè hi ha poc transit i té bona vista. Aquesta vegada però se’m fa llarg perquè no aconsegueixo anar ràpid. Les cames em fan mal. Quan soc a Sant Llorenç bec molt en una font que hi ha i segueixo en direcció a la presa. Aquells puja – baixa se’m entravessen. La calor i el mal de cames no em deixen agafar un ritme bo però per fi arribo a la presa. Em prenc un altre gel per a veure si puc arribar més dignament però el mal de cames no em deixava agafar ritme. Al final arribo al poble.

Han estat 42 km i un desnivell de 1300+ o 1700+ segons Sportrack o Garmin Connect. Que acabaria malament ho sabia perquè feia massa calor per a mi, però el mal de cames no l’esperava i m’ha sorprès sobretot perquè l’he tingut amb pocs km. Tocarà patir molt a la Matagalls

 

Preparant la MM

Últimament he deixa’t el bloc de banda i no he escrit res. Suposo que és la mandra d’escriure quan tornes de fer una sortida. De moment segueixo preparant la Matagalls – Montserrat que hi arribaré amb poca preparació i tocarà patir molt.

El dia 15 que era la festa de Darnius decideixo fer una sortida per així fer alguna cosa d’entitat en uns dies que es menge molt i no es fa  gaire exercici. Tot i dormir poc surto aviat. El meu objectiu inicial és el Moixer, però si no em sento còmode puc fer deixar-ho al santuari. Surto amb les cames agarrotades però aviat noto que començo a pujar be. Arribo a La Vajol en 1h 27′ un temps molt dolent però amb bones sensacions i molt còmode.  Vaig pujant i a coll de lli veig que el ritme lent que porto el puc mantenir a les pujades ja més fortes. Arribo al santuari en 2h 55′, mal temps però molt bones sensacions amb aquest ritme. Segueixo amunt i al coll de pous em trobo uns guiris que volen seguir el GR 10 francès però s’estan liant. Els indico el camí correcte i enfilo la última pujada al Moixer amb moltes ganes ja que tinc forces. Arribo a dalt en 3h 38′ que per a mi està prou be. El millor és que arribat encara amb forces i això m’anima. M’estic una bona estona a dalt i després baixo a Maçanet pel camí on em recollirà la família.

Ahir vaig decidir fer una sortida que tingués desnivell. Serà l’última d’aquest tipus abans de la Matagalls. Les properes sortides  buscaré més km i menys desnivell. Decideixo anar a la zona de Núria i fer un Queralbs – Núria – Puigmal. Són uns 12 km i 1800 D+ de cop. Surto de Queralbs quan el dia comença a sortir. Fa fresca i això em va be. Fins Núria tinc intenció de beure isotònic i d’allà a dalt un gel diluït. sé que és poc però si menjo sòlid és molt pitjor.Noto que vaig be i  fent km sense problemes. Abans d’arribar a Núria em passa un màquina que vol anar al Puigmal però via Fontalba. i després fer l’olla o un trebol segons el temps. Porta un ritme molt bo. Arribo a Núria en 2h 12′, lent però amb bones sensacions. M’estic uns 10′  a la font de Sant Gil, preparo la beguda  i tiro amunt. No veig ningú que pugi i això em permet veure moltes marmotes i gaudir de la natura. Vaig pujant lent però molt be fins que arribo a la tartera on literalment m’enfonso. Agafo un ocellot dels bons. No puc fer dos passes seguides. Veig el màquina que ja ha fet Núria – Fontalba – Puigmal que baixa ( calculo que en 2h escasses) Aquí potser tindria que haver-me pres un gel, enlloc de gominoles de powerbar que són menys contundents. Paro un parell de vegades a seure en un roc  i decidir que faig. El cap vol tirar amunt i el cos no pot, però amb paciència arribo a dalt. He tardat 4h 45′ en fer-ho. Un verdader desastre l’últim km que he tardat 50′ en fer-lo. El cim està ple de gent que han pujat per Fontalba i la Cerdanya.IMG_20130823_113438_0Una estona a dalt per agafar forces i avall. Menjo alguna cosa a Núria i penso si baixar amb el cremallera. No tinc gaires ànims però no vull excuses i en vistes que el temps s’està complicant tiro avall i arribo a Queralbs just quan comença la tempesta. M’ha deixat un mal rotllo important aquesta sortida però toca seguir preparant la  Matagalls.

 

Sense activitat

Escric al blog perquè fa quasi un mes que no ho feia i aquest any el volia tenir més actiu encara que no fes res.

Això sembla que no va. L’al·lergia no em deixa i de moment les meves sortides són pujar caKo al mirador de la tortuga i mirar de baixar al trote. Només són uns 4’5 km però em permeten anar fent. Veig que es va allargant el període i el que em passarà és  que no m’adonaré i estaré a la Matagalls. És evident que hi arribaré baix de forma però espero poder-la fer caminant.

D’altre banda el gps garmin 401 s’ha espatllat pel mateix lloc que l’altre i no el vull reparar ja que ara no tinc garantia. Ara no tinc dades i de moment no en compraré cap fins que vegi que torno a tenir activitat alta. Pel que faig ara no em cal